EL PETIT PRÍNCEP (Le Petit Prince d’Antoine de Saint-Exupéry, 1943)
Aquesta obra curta, tot i que és considerada un llibre infantil, penso que és un relat que cal tenir present a la biblioteca personal perquè ajuda a reflexionar profundament sobre la vida. Amb un llenguatge planer i amb moments colpidors, El Petit Príncep és un clàssic que ens recorda que tots hem sigut nens i ens convida a filosofar d’una manera molt dolça sobre l’amor, l’amistat, la soledat i la mort, entre altres temes universals. Penso que és un llibre molt tendre i innocent pel que fa al punt de vista des del que s’explica, i això provoca un efecte meravellós: cada vegada que el llegeixes et fixes en unes parts més que unes altres o et fa reflexionar en un sentit diferent de l’última vegada que l’havies llegit. Durant la infantesa el conte sembla un relat d’aventures on, normalment, els infants s’identifiquen molt fàcilment amb el Petit Príncep. El fet que sigui el llibre francès més llegit i que s’hagi traduït a més de dos-cents cinquanta idiomes recalca la importància d’aquesta joia literària.
1984 (Nineteen Eighty-Four de George Orwell, 1949)
Aquesta novel·la de ficció és una obra que no he pogut llegir encara, però que m’ha aparegut contínuament referenciada tant a la universitat com al dia a dia. Pel fet que en l’àmbit de l’audiovisual s’ha reflectit moltíssimes vegades, ja sigui d’una manera més o menys evident, crec que 1984 és un relat contundent i un gran clàssic. La seva reflexió al voltant d’una possible societat, de la qual molts aspectes s’han acabat fent certs i tangibles a la nostra societat real, fa que 1984 sigui un llibre actual, de qüestionament polític i social, una distopia d’obligada lectura.
A SANG FREDA (In cold blood de Truman Capote, 1966)
Un dels relats periodístics més importants i coneguts del nou periodisme, que de fet va fomentar l’aparició d’aquesta nova corrent. Amb una escriptura molt acurada, Capote aconsegueix que el relat sigui tangible i molt real, fet que provoca una immersió total en la lectura. A partir de les dades recollides per l’escriptor se’ns presenta una obra basada en un cas real però que al mateix temps, al ser novel·lada, agafa un caire de relat de crims molt interessant i que s’introdueix molt en el pensament criminal. Les seves adaptacions cinematogràfiques també han dotat a aquesta obra de més amplitud i projecció.
EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL (The Catcher in the Rye de J.D.Salinger, 1951)
Considero que aquest relat és d’un llenguatge directe i punyent que sap transmetre una història dura i molt veraç. És un llibre icònic de l’adolescència, que va provocar un gran rebombori. Des del 2005, cada any, es venen dos-cents cinquanta mil exemplars, i per tant continua sent una novel·la actual. El seu estil sense prejudicis, que parla directament de temes com el sexe o les drogues des de la primera persona, provoca gran sentiment empàtic amb el personatge principal, en Holden, un jove rebel i amb una curiosa estructura mental. Trobo molt interessant l’estil literari que utilitza l’autor, i per aquest motiu considero que és una de les obres sobre rebel·lia juvenil més representatives i clàssiques.
EL PERFUM (Das Parfüm, die Geschichte eines Mörders de Patrick Süskind, 1985)
L’obra mestra per antonomàsia de la descripció del sentit de l’olfacte. Amb un llenguatge molt ric Süskind aconsegueix que les pàgines d’aquesta novel·la transmetin olors capítol a capítol. A través de la vida de Grenouille l’escriptor ens fa ser testimonis d’una manera molt directa, gairebé com si estiguéssim espiant l’escena des de la foscor, de les atrocitats que provoca el protagonista, però sent-ne còmplices, perquè es viuen d’una manera molt real i intensa. Penso que aquesta obra demostra una gran intensitat de sentits i que transporta a qualsevol que la llegeixi a un món en el que ens fixem ben poc.