Cas d'estudi: anàlisi de peces periodístiques publicades durant l'octubre de 2019 al diari digial "Catalunya Diari"
El Judici del Procés Independentista és un tema absolutament actual i que ha despertat un gran interès mediàtic. Però com han tractat els mitjans de comunicació als presos polítics? Carme Forcadell i Dolors Bassa han tingut el mateix tracte que els seus companys homes?
Carme Forcadell (esquerra) i Dolors Bassa (dreta) arribant al Tribunal Suprem. Fotografia de Catalunyadiari.cat
Tal i com afirmen Rovetto i Simelio (2012) "si nos detenemos a reflexionar sobre la presencia de las mujeres en las noticias, se destaca fundamentalmente su ausencia como protagonistas, algo que se ha llegado a denominar aniquilación simbólica". Aquesta investigació pretén determinar si quan la premsa digital escrita en català parla de presos polítics també s'inclou a Carme Forcadell i a Dolors Bassa, i estudiar així si els polítics independentistes empresonats tenen més visibilitat als titulars que les processades.
Relacionades amb aquests objectius, les hipòtesis serien:
1) La premsa digital dels mitjans catalans invisibilitza a les preses polítiques
2) Els presos independentistes homes apareixen molt més als titulars que Forcadell i Bassa
Segons el rànquing de la quantitat d'usuaris únics publicat per l'Oficina de Justificació de la Difusió a l'agost del 2019, el diari digital en català més llegit era Catalunya Diari, un mitjà gratuït fundat al 2016 amb més tre tres milions d'usuaris únics a l'estiu del 2019. Aquest diari pertany al grup editorial Edicions del Camp S.L. Aquest ha sigut el mitjà digital escollit per realitzar la recerca.
La investigació es centra amb les 9 persones que actualment estan a la presó, és a dir, amb Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, tot i que els jutjats al Tribunal Suprem varen ser 12 (també Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó), tenint en compte que les persones empresonades són més susceptibles a ser noticiables que les que van quedar amb llibertat tot i estar igualment sentenciades.
Però, per què és important que es parli de Carme Forcadell i de Dolors Bassa?
El cas de Forcadell és molt clar: estem parlant d'una ex-regidora de l'Ajuntament de Sabadell, que a més a més va ser presidenta durant tres anys de l'Assamblea Nacional Catalana (ANC), Diputada del Parlament de Catalunya i que, per suposat, era la presidenta del Parlament de Catalunya durant el mandat pel que se la va jutjar.
Per altra banda, Bassa va ser regidora i tinent d'alcalde de Torroella de Montgrí, Diputada al Parlament de Catalunya, i en el mandat per la que la van processar, Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies. A més a més, és una de les quatre persones amb la pena de presó més alta.
Així doncs, s'analitzaran les peces periodístiques publicades a Catalunya Diari sobre els presos polítics durant el mes d'octubre de 2019, considerant que aquest és un mes clau, per la celebració dels dos anys del referèndum i per ser el mes en el que va sortir la sentència del judici. Per realitzar la búsqueda s'utilitzarà l'etiqueta política del propi mitjà digital, i s'inclouran qualsevol dels noms de les 9 persones empresonades i quan es faci referència a aquestes paraules i conjunts de paraules: presos, presos polítics, polítics presos, líders cívics, polítics empresonats, presos inependentistes, presos catalans, polítics independentistes, líders catalans, condemnats, membres del govern, membres de l'executiu, CDR, persones a la presó, acusats, líders sobiranistes, colpistes, processats, encausats, dirigents de l'1-O, líders del procés. A partir d'aquest anàlisi de contingut qualitatiu, s'extreuran també unes dades (quantitatiu) per tal de poder corroborar o desmentir les hipòtesis plantejades.
A continuació es mostren alguns dels resultats de l'anàlisi qualitatiu:
60.000 firmes al Parlament Holandés per demanar la llibertat dels presos polítics: la imatge que acompanya la notícia és només dels homes empresonats, i porta per peu de foto el mateix que al titular. Forcadell i Bassa no són mencionades en el cos de l'article.
En aquesta altra peça ens trobem un cas similar, i és que a la imatge només apareixen els polítics homes durant el judici, i això que més enrere Forcadell i Bassa també hi eren. Tot i que el títular només fa menció a tres dels representants polítics i socials, a l'interior del cos del text es menciona a cada un dels processats indicant quines penes els han caigut.
"Els líders del Procés estan complint sentència a la presó de Lledoners". Segons aquest article totes les persones empresonades estan a la mateixa presó, però resulta que Lledoners és una presó d'homes, i que per tant ni Carme Forcadell ni Dolors Bassa estan en aquest centre penitenciari. Al cos de la notícia tampoc especifica res sobre elles ni on estan complint condemna (Carme Forcadell a la presó Mas d'Enric i Dolors Bassa al Centre Penitenciari Puig de les Basses).
Un cas marcadament sensacionalista: "La dona d'Oriol Junqueres, destrossada". O també podem saber quina va ser la primera trucada telefònica que va fer Quim Forn. En canvi no hi ha cap peça periodística similar que parli de familiars de Forcadell o Bassa o quina va ser la reacció davant la sentència de cada una.
Finalment, és cert que no és fàcil comptabilitzar i comparar els diferents perfils polítics, perquè uns tenien o tenen un rol més rellevant que els altres, però sí que cal recordar la importància de Forcadell en la seva figura de Presidenta del Parlament o el fet que Bassa sigui una de les quatre persones amb la pena de presó més alta. Així doncs, hem cregut que la figura de Carme Forcadell hauria d'estar entre les 4 més mencionades (4/9), ja que el seu rol està més proper a Oriol Junqueras, per exemple, que era el vicepresident del govern, i la de Dolors Bassa entre la cinquena i la setena posició (5-7/9).Taula 1: mencions de cada un dels presos polítics a Catalunya Diari durant octubre de 2019, d'un total de 60 articles seleccionats per a la investigació
De les 60 peces periodístiques analitzades a Catalunya Diari, Carme Forcadell queda en una sisena posició, amb una diferència d'un 25% menys respecte Oriol Junqueras. Dolors Bassa queda a últim lloc. Es confirmaria doncs la primera hipòtesis: el silenci mediàtic de les preses polítiques al primer mitjà digital en català més llegit.
Taula 2: mencions als titulars de cada un dels presos polítics a Catalunya Diari durant octubre de 2019, d'un total de 60 articles seleccionats per a la investigació
Per altra banda, també es confirmaria la segona hipótesis sobre la invisibilització de les preses en els titulars publicats durant l'octubre de 2019 a Catalunya Diari. Carme Forcadell no apareix ni una sola vegada en els 60 articles, i Dolors Bassa només en un titular, davant del 10% de vegades en les que Oriol Junqueras s'anomena.
Tot i que en un principi la societat actual posa més cura en intentar representar equitativament, aquest és un exemple clar de la feina que ens queda per fer i de la importància de donar veu a protagonistes que també formen part del relat però a que massa sovint no es tenen en compte.